Dídac Santisteban va néixer a Montmeló. Des de molt petit la música ha estat present en ell; als 13 anys ja aprèn a tocar la guitarra i a composar les seves primeres cançons, cançons compromeses amb el moment, que interpretarà, més tard, en diferents sales i teatres del Vallès i de Barcelona, en cercles de cançó protesta, com a cantautor reconegut a la zona.

La inquietud musical d’en Dídac el porta a cercar noves maneres d’expressió i comunicació i flirteja amb tot tipus d’estils musicals. És el fundador de diferents bandes de rock com “ Mistela”, “ Canal 2 “ i “ Punto Final “. És amb aquesta darrera formació musical -Punto Final- amb qui gravará el seu primer L.P. “Romperé el cristal”, editat per la discogràfica DIVUCSA, acosseguint un important ressò.
Després de la separació i dissolució del grup Punto Final, en Dídac ha continuat composant i escrivint temes, sempre amb el seu carácter crític i compromès, i realitzant varis treballs, d’entre els quals destaca “Lluvia azul” -gravat i produït per “Producciones Violentas” i editat per la discogràfica “Salseta”-.
D’altra banda, Dídac ha compaginat la seva carrera musical amb intervencions en ràdios i revistes en què ha col·laborat com a convidat, guanyant-se una fama de personatge àcid, per la duresa i nivell de critica de les seves intervencions, en la mateixa línia de denúncia i realisme que les seves cançons.

En el darrer treball que presenta -OLVIDO-, Dídac ha continuat amb la línia sòbria i rigurosa que caracteritza l’elaboració de les seves lletres i la composició de la seva música, sense deixar de ser contundent a l’hora de mostrar-nos el món amb una claredat i una duresa que es converteix en encant i misteri en temes que tracten realitats tan quotidianes com el trencament d’una relació (“Dime”), la prostitució (“Hotel”), el dolor profund que hom sent quan algú proper està patint (“Pena”) o l’amor perdut en una guerra absurda on ningú no guanya (“La Havana”). Amb aquest nou disc -OLVIDO- Dídac ens ofereix una mica més d’ell mateix, dins de la línia que el caracteritza d’un estil madur, diferent i personal. És un treball que sorprèn per la càrrega de sentiment i de duresa que contenen les seves cançons, i que fa que la veu d’en Dídac -alhora suau i plena de força- ens arribi molt endins … fins a fer-nos brollar sentiments que creiem oblidats.